El període de trànsit del segle XIX al XX va assentar les bases del creixement de la societat castellonenca en les dècades següents amb l'enllumenament d'una sèrie d'institucions que van exercir un paper dinamitzador decisiu en aquella evolució cap a la ciutat moderna, pròspera i plural que és Castelló hui en dia. En aquells anys decisius es va constituir la Caixa de Crèdit Popular del Gremi de Llauradors de Sant Isidre de Castelló, hui Caixa Rural Castelló, concretament el dia 20 de desembre de l'any 1903. A penes uns anys abans, s'havia constituït la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat (1899), la Cambra de Comerç (1901) i la Junta d'Obres del Port (1902).

Totes aquestes institucions van tindre un destacat paper en el progrés de Castelló en els últims cent anys i continuen sent, un segle després de la seua creació, referents decisius en el teixit empresarial i social castellonenc. El cas de Caixa Rural Castelló és especialment significatiu, ja que després de cent anys d'existència és l'única entitat financera de Castelló que manté el seu caràcter local, sense haver-se integrat en processos de fusions com el que van registrar la resta de bancs i caixes castellonenques. Aquesta independència està avalada pels números de l'entitat, que és, hui en dia, la primera caixa local d'Espanya; i per la seua pertinença a l'Associació Espanyola de Caixes Rurals i les seues empreses participades, que garanteix la prestació de tots els serveis financers del mercat i, per tant, de competir en igualtat de condicions que la resta d'entitats de crèdit.

Recepció del rei Alfonso XII en 1905 en el centro Social.

Però si la història de Caixa Rural Castelló s'inicia oficialment l'any 1903, el procés que va donar origen a la seua creació es remunta a uns anys abans. Va ser el 21 de maig de 1896 quan es va constituir el Gremi de Llauradors de Sant Isidre de Castelló, dins d'un moviment social que propiciava la creació d'unes institucions que pretenien canalitzar inquietuds i necessitats específiques de la ciutat, tant en l'àmbit social com en l'econòmic. En la consciència col·lectiva d'aquells hòmens que van constituir l'esmentat Gremi, encara bategava el referent que va suposar la institució gremial tal com es concebia en l'Edat Mitjana i que havia ressorgit durant el regnat de Ferran VII, concretament per la circular de 25 d'abril de 1815, que manava recollir i revisar les ordenances gremials. Seguint aquesta filosofia que encara hui marca l'esperit cooperatiu, en el primer reglament del Gremi, el que va entrar en vigor en el moment de la seua constitució en 1896, dins de les condicions que s'exigien per a ser soci, figurava la de "...procurar la restauración de los antiguos representantes de los gremios".

La situació social de finals del segle XIX estava marcada per l'abolició d'aquell sistema medieval, els efectes de la Revolució Industrial, l'enfrontament social entre grups conservadors i liberals, republicans i monàrquics (dins d'aquests carlins i isabelins) i la promulgació de distintes Constitucions (fins a un total de set). En definitiva, signes reveladors del fet que s'estava assistint al canvi d'una època i, per tant, situacions noves que requerien de respostes originals. Aquestes solucions eren proposades per cada grup social.

Antiga oficina de l'entitat al c/ Gasset, 8.

L'Estat encara no havia assumit funcions tutelars, com sí que faria en el segle XX per a garantir la salut moral i material de les classes menys afavorides. No obstant això, sí que es veia en la necessitat de permetre que aquelles classes es protegiren a elles mateixes. Aquest és l'esperit de la cooperativa de finals del S. XIX i principis del s. XX. A través d'una Reial Ordre Circular de 28 de febrer de 1839, s'ordenava als governadors civils que estimularen els treballadors perquè constituïren corporacions d'ajuda mútua.

La fórmula que suposa el cooperativisme, i que encara està vigent hui en dia en Caixa Rural Castelló a inicis del segle XXI, va sorgir fa més de cent anys propulsada per forces de distint signe. La cooperativa és un instrument per a aconseguir determinats fins, al marge de la doctrina o ideologia de les persones que l'integren, les quals van imprimir un peculiar caràcter a cadascuna. Així, a Castelló van aparéixer en aquella època, provinents de l'antic i únic Gremi de Llauradors abans referit, la Cooperativa Agrícola Sant Isidre, impulsada pel moviment social catòlic; la Cooperativa Agrícola la Fertilitzadora, creada pel Centre de la Unió Republicana; i la Cooperativa Cambra Agrícola Local, els fundadors de la qual eren simpatitzants del Partit Liberal. Totes les seues seccions de crèdit s'integrarien posteriorment en Caixa Rural Castelló, que va unificar totes les cooperatives de crèdit de la ciutat de Castelló.

 Sorteig de l'estalvi en la dècada dels 50. 

El cooperativisme es va anticipar al legislador, ja que quan van sorgir aquest tipus d'associacions, els va impulsar a través de la norma. La via legal utilitzada per a la creació de cooperatives va ser la Llei d'Associacions de 30 de juny de 1887, que solament les mencionava, sense aportar cap tipus de regulació. No seria just recordar els inicis del moviment cooperatiu a Castelló i de Caixa Rural Castelló sense mencionar Antonio Vicent Dolz, el pare Vicent, un castellonenc que va propiciar més d'un centenar de Gremis de Llauradors en tot Espanya, entre ells el de Castelló. El Gremi de Llauradors de Sant Isidre va mantindre, des de la seua creació, relacions molt estretes amb el Cercle Catòlic d'Obrers, fins al punt que compartia la seua Casa Social en el carrer Enmig, mentre que els magatzems estaven situats en el carrer del Mar, números 1 i 3 (hui avinguda Germans Bou).

El naixement de la Caixa de Crèdit Popular del Gremi de Llauradors de Sant Isidre es produeix després d'algun intent amb poc èxit de dotar de mitjans financers als associats del Cercle Catòlic d'Obrers. Anteriorment, l'1 d'abril de 1895, tal com va recollir la revista de l'època "EL obrero católico", es va establir dins del Cercle una sucursal de la Caixa d'Estalvis de València a iniciativa de José Matutano, encarregant-se de la seua gestió Rafael Gasset Lacasaña. Les imposicions produïen un 4% d'interés anual, però no va tindre una especial acceptació.

El president dels sindicats agraris catòlics, J.M. Azara, expressava gràficament la situació a principis del segle XX amb aquesta frase: "El campo està sediento de dinero". Els reformadors socials van lluitar per proporcionar crèdit barat al llaurador.

Era difícil que els grans bancs concediren préstecs als llauradors, per la qual cosa aquests es veien obligats a acudir al prestador. Evitar la usura en el camp va ser, doncs, la principal causa de la creació de les caixes rurals. La seua missió era la de concedir crèdits als associats, i es convertiren en l'instrument apropiat per al llaurador.

Els associats, en oferir a la Caixa Rural la seua responsabilitat personal i solidària, van aconseguir que aquesta es convertira en una potenta organització creditícia, i va poder aconseguir els recursos bé dels depòsits dels mateixos socis, o bé recorrent a altres entitats.

El 20 de desembre de 1903, després d'un període de debat i explicacions, es crea la Caixa de Crèdit Popular del Banc Lleó XIII, impulsada pel pare Antonio Vicent, i on van col·laborar en l'explicació del seu funcionament Salvador Guinot i Jaime Sanahúja. La Caixa és l'autèntic motor financer de l'activitat cooperativa. Sobre aquesta es recolza també el mutualisme cooperatiu, amb l'assegurança d'accidents i el Retir Obrer. Tot açò es va articular abans que oficialment es regularen aquestes contingències.

El desenvolupament de la Caixa Rural des de la seua constitució en 1903 fins hui, igual que el de la Cooperativa, s'identifica amb el de la ciutat. Va sorgir promoguda per uns hòmens amb l'objectiu d'afavorir el treball dels seus socis, facilitar-los préstecs a un mòdic interés i alliberar-los dels danys de la usura. Si bé inicialment la finalitat d'aquestos préstecs havia de ser necessàriament agrícola i tan sols per a socis necessitats (els que posseïen menys de sis fanecades de terra), posteriorment van ser eliminades aquestes limitacions.

La història de Caixa Rural Castelló, i amb ella la de la seua obra social, va coincidir durant molts anys amb la de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre, la seua impulsora, finançant la seua activitat. No sempre va ser així; en els primers anys va recórrer al Banc Lleó XIII i inclús a fons del propi Gremi de Llauradors per a poder atendre les sol·licituds que davant de determinades circumstàncies adverses li feien els seus associats.

La primera entrega al capital de la Caixa Rural va ser de mil pessetes, fet pel Gremi per una sola vegada i sense dret a cap benefici; en 1909, després de la modificació dels seus estatuts, el Sindicat Agrícola va aportar la quantitat de quatre mil pessetes, estant format la resta del capital per les aportacions dels socis i els guanys obtinguts. El primer president del Gremi de Llauradors de Sant Isidre va ser Isidre Pachés Enrich, qui va prendre possessió el 21 de maig de 1896. En 1903, any de constitució de la Caixa de Crèdit Popular (hui Caixa Rural Castelló) el president era Félix Felip Reboll. El 13 de desembre de 1903 es va procedir a la lectura del Reglament de la Caixa de Crèdit Popular del Gremi de Sant Isidre, i es va proposar com a vicedirector espiritual del Gremi el reverend Manuel Pascual Marco. El 20 de desembre d'aquell mateix any es van fixar les aportacions d'entrada en 25 pessetes per soci i 50 pessetes si es triava la modalitat de soci protector, i es constituí aquell mateix dia la Caixa de Crèdit Popular. Pocs mesos després, el 21 de febrer de 1904, la Caixa ja concedia 50 pessetes per a les famílies dels agremiats pobres difunts, i deixava patent el seu marcat caràcter social que ha mantingut en els seus cent anys d'existència. Aquell mateix any també es va posar de manifest el caràcter emprenedor i innovador dels fundadors de Caixa Rural Castelló, en acordar-se arrendar una finca en el camí de Lledó, propietat de la viuda de Bigné, per a assajar el cultiu del cotó. Una altra mostra del servei de la Caixa a l'interés comú de la ciutat és la seua col·laboració en el projecte del Passeig camí de Lledó, a instàncies de l'alcalde de Castelló.

En els anys següents, la Caixa habilita diverses mesures socials per als seus socis, com ara ajudes per a l'assistència a l'escola nocturna o servei mèdic i farmacèutic. També en els anys següents a la constitució de la caixa, es posa de manifest la necessitat d'ampliar l'activitat creditícia de l'entitat, molt limitada al principi. Així, el 28 de febrer de 1909, s'acorda modificar els reglaments de la Caixa de Crèdit Popular a fi de donar majors facilitats per a concedir préstecs. 

Antonio Abelló Dalmases, director general.
 

L'activitat de la Caixa es va incrementant en els anys següents, en els quals s'adquireixen diferents solars en la ciutat per a allotjar l'activitat creixent de la cooperativa agrícola. L'activitat social s'incrementa amb ajudes per a assistir a l'escola nocturna i s'organitza una secció de pensions per als socis. Caixa Rural Castelló va sobreviure també a la Guerra Civil, amb l'entitat tutelada pels comissaris polítics. Cal destacar que l'any 1935 es va col·laborar amb la política econòmica del Govern per a abaratir els diners, ratificant els tipus d'interés fixats pel Consell Superior Bancari en un 1,15% per als comptes corrents; un 2,5% per a les llibretes d'estalvi i un 3,5% per a les imposicions a termini fix.

El 20 de gener de 1946, reunits en Junta General Extraordinària i a l'empara de la Llei de Cooperació de 2 de gener de 1942, s'acorda constituir la Caixa Rural de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Castelló. Aquesta constitució significa realment l'adaptació a una nova legalitat. Posteriorment, en l'assemblea general celebrada l'11 de desembre de 1968, es va acordar la modificació del reglament, motivada per l'Ordre del Ministeri d'Hisenda del 14 de juny, a fi que la Caixa poguera sol·licitar la seua inscripció en el Registre d'aquell Ministeri, en la secció de Cooperatives de Crèdit. Més avant, va adaptar els seus estatuts a la Llei General de Cooperatives de 1974 i, finalment, a la Llei Valenciana 11/1985, per la qual es regeix actualment.

Ignacio Ferrer Ros de Ursinos, presidente.

En els anys de postguerra, Caixa Rural Castelló va mantindre el compromís adquirit amb la societat local. D'aquesta manera, l'entitat va aportar 4.000 pessetes per a pal·liar els danys produïts pel desbordament del riu Sec el 21 d'octubre de 1949. També en 1956 la Caixa va comprar la planta baixa i tres altures de l'immoble situat en el carrer Sant Fèlix, número 2, on es va situar la urbana número 1 de l'entitat, la primera sucursal d'una entitat financera que s'obria en la ciutat. En 1957, la Caixa adquireix l'edifici on se situa en l'actualitat la seua seu central, en el carrer Gasset, número 1 (en aquella data, conegut com a carrer José Antonio). En els anys 60, Caixa Rural Castelló contribueix al desenvolupament urbanístic de la ciutat amb la construcció de 126 habitatges en l'avinguda Germans Bou. Ja en la dècada dels 70 es construeix l'actual Centre Social, ubicat en el carrer Enmig, número 49. Una altra fita històrica es produeix a finals dels anys 80, quan es formalitza la integració en Caixa Rural Castelló de la Caixa Rural La Fertilitzadora i la Caixa Rural La Cambra. Caixa Rural Castelló (en aquella època Caixa Rural Sant Isidre) es converteix així en l'única caixa local de la ciutat de Castelló. Serà en 1993 quan es comença a utilitzar la marca comercial de Caixa Rural Castelló.

La pertinença de Caixa Rural Castelló a l'Associació Espanyola de Caixes Rurals en l'àmbit nacional, participant com a sòcia en el Banco Cooperativo Español, Rural Grupo Asegurador i Rural Servicios Informáticos garanteix la qualitat dels productes financers de l'entitat. A això cal unir una plantilla jove i dinàmica, la majoria jóvens professionals amb titulació universitària i una excel·lent capacitació professional per a donar el millor servei a les actuals i futures demandes del mercat.

La implicació social de Caixa Rural Castelló, posada de manifest en els seus cent anys d'història, s'ha reforçat recentment amb la creació de la Fundació Sant Isidre, que és la institució que gestiona, des de l'exercici de 2002, l'obra social i cultural de l'entitat.